PROVES DE L'EVOLUCIÓ
L'evolució biològica és el procés més important que afecta a tots els éssers vius que viuen a la Terra encara que, aquest procés no es dona directament sobre els éssers vius ja que és molt llarg i triga milers o milions d'anys en manifestar-se. Malgrat això, és un transcurs imparable que va començar per primera vegada amb l'aparició de la vida.
L'evolució no es pot demostrar en l'actualitat a causa de la seva extrema lentitud però, podem tenir una major idea d'ella en el passat i a partir d'una sèrie de fets que ens fan aprovar-la:
Proves biogeogràfiques:
Aquestes proves les trobem repartides per tot el planeta, i consisteixen en l'existència de grups d'espècies semblants, emparentades, que habiten en llocs relacionats entre si per la seva proximitat, situació o característiques.
Un exemple podria ser un conjunt d'illes, on cada espècie del grup s'ha adaptat a unes condicions concretes. La prova evolutiva apareix perquè totes aquestes espècies provenen d'una única espècie avantpassada que va originar a totes les altres a mesura que petits grups d'éssers s'adaptaven a les condicions d'un lloc concret, que eren diferents a les d'altres llocs.
Un exemple d'aquestes proves biogeogràfiques podrien ser els pinsans de les illes Galápagos que van ser estudiats per Darwin.
Proves paleontològiques:
L'estudi dels fòssils dona una idea molt directa dels canvis que van patir les espècies al transformar-se unes en unes altres. Hi ha moltes sèries de fòssils de plantes i animals que ens permeten reconstruir com es van anar adaptant a les diferents condicions del seu entorn, com per exemple les sèries d'eriçons dels penya-segats anglesos, el pas de rèptils a aus a través del Archaeopterix, o també l'evolució dels cavalls per adaptar-se a les grans prades obertes per les que corrien.
Proves anatòmiques:
Les proves anatòmiques es basen en l'anatomia comparada. Ens permet establir analogies i homologies entre els òrgans de diferents especies. Aquestes proves també ens permeten l'estudi dels òrgans vestigials. A continuació parlarem més detalladament sobre aquests tipus d'òrgans.
En molts éssers vius existeixen òrgans no funcionals, que apareixen en avantpassats antics perfectament funcionals, però que amb el transcurs de les generacions van deixar de ser útils; a aquests òrgans se'ls denomina òrgans vestigials.
L'estudi de l'anatomia de diferents espècies ens ensenya que hi ha moltes que s'assemblen molt, ja que són espècies evolutivament pròximes. Posseeixen òrgans i estructures orgàniques molt semblants ja que tenen el mateix origen evolutiu, els anomenem òrgans homólegs. Representen la DIVERGÈNCIA ADAPTATIVA, per la qual els éssers vius modelen els seus òrgans i estructures segons la seva manera de vida a l'ambient en què estan. Un bon exemple d'aquests òrgans seria l'aleta d'un dofí i l'ala d'una ratapinyada, tenen la mateixa estructura interna, però un és per nedar i un altre per volar.
També hi ha espècies molt separades evolutivament que s'han d'adaptar a un mateix entorn, i per tant desenvolupen estructures similars, són patrons anatòmics que han tingut èxit en un entorn concret i per això diverses espècies l'imiten. Aquests òrgans que exerceixen la mateixa funció, però tenen una constitució anatòmica diferent es diuen òrgans anàlegs com per exemple l'ala d'un insecte i l'ala d'una au. Representen un fenomen anomenat CONVERGÈNCIA ADAPTATIVA, pel qual els éssers vius repeteixen aquestes estructures que han tingut èxit.
Proves embriològiques:
Aquestes proves estan relacionades amb les proves anatòmiques, l'estudi dels embrions dels vertebrats dona una interessant visió del desenvolupament evolutiu dels grups d'animals, ja que les primeres fases d'aquest desenvolupament són iguals per a tots els vertebrats, sent impossible diferenciar-los entre si; només a l'anar avançant el procés cada grup de vertebrats tindrà un embrió diferent a la de la resta, sent tant semblants com més emparentades estiguin les espècies.
Proves bioquímiques: